Al mateix temps que no tinc ganes de fer res, se qwue haig de tirar endavant i se que no està be que estigui depre... Avui he anat a apuntarme al paro per que no sabia que encare que hagi deixat de cobrar el paro habia d'estar apuntada... tremenda ignorancia... ara resulta que puc cobrar una ajuda, pero com que no la he demanat abans ( quan tocaba ), perdo un any d'ajuda , pero mira... encare tinc un any més... Es que això no va amb mi... això de cobrar el paro... jo soc de treballo i rebo a canvi... i ja està... però mira, m'anirà be per comprarme un sofa que necessito per que està espatllat el que tinc , i un matalas, que així em millorarà el malt d'esquena.

Amb la Laura, no sé que faré... haig de parlar amb ella d'alguna manera... no sé si el arreglar les meves monedes m'anira be... ojalà els pugui arreglar... per que poder milloraria forçes coses a la meva vida...
êr que no sé dir el que penso, sense bloquejarme i quedarme en blanc sense poder de replica?... que m'han ensenyat els meus pares per que no ho sepiga fer?...
Si haig de fer una reflexió... soc treballadora, intento ser honesta... sincera... bona persona, no fer mal a ningu... i al fi i al cap, m'ho han ensenyat els meus pares tot això.
Però poder per cadascu es diferent , ja que no tothom enten el que dic o faig de la mateixa manera... per que la gent pensa que ho dius amb malicia o ho fas amb intenció? per que no els hi agrada no tenir la raó?  Una de les desilusions que sempre m'emporto es que parlo i parlo, explico i explico amb tota la bona intenció, la meva experiencia o el meu pensament o enteniment i després me'n adono que la gent no m'ha cregut gents... jo ho explico amb la bona intenció i veig que no tinc credibilitat.  i em sap greu per que jo ho explico amb molta ilusió, poder una ilusió que provoca que alçi la veiu i tot, que ho expliqui amb euforia... pero es sincer, prometo que es sincer... encare que després m'ho rebati la gent... no em sap tant de greu quan en el dialeg m'ho rebaten... hem sap greu quan al cap d'un temps m'entero per una cosa o altre que a passat de tot i de mi com de la merda.... poder es un a sensació i una creença com que com que no diuen res m'han de fer cas... i el que passa es que m'adono que no em fan cas i es una decepció per mi com a veu  que mana ( manera de dir ).  Poder estic descobrint una mica com soc... a veure si es veritat!
Poder no transmeto credibilitat per que soc molt euforica parlan...! i els oyens es senten agredits... !
Punt a reflexionar...!