Per fi puc  fer la primera entrada en aquest bolg que  ha de servir per ajudarme a visualitzar per després trovar el camí... no pretenc que s'entengui, que m'entenguin, no escriure be o malament...De fet no deixo lloc a opicions.. es una mena de diari on-line que escric en aquest bloc per poder fer entrades i llegirlo sigui on sigui sense haber d'escriure a ma. El que  nesessito es  vomitar tots els sentiments que m'embolcallen i d' aquesta manera poder treure l' entrallat i mica en mica desfer me d'aquesta angoixa que cada cop em deixa viure menos.


Vaig començar a obrir aquest blog el dissabte a la tarda, però l'internet de casa no funciona  i fins ara no he pogut fer l'entrada... Com no en Murphy es un afegit a la meva persona com no... i això em crea una inseguretat (que en Murphy sempre sigui amb mi) tremenda... entre altres coses que ja aniré explican...


Ara soc a la feina i pateixo per les coses que haig de fer... a veure si faig una proxima entrada en el dia d'avui... ja que ho necessito amb molta intensitat... ja que la depresió que he anat guanyan amb el temps... s'accentua amb molta celeritat últimament.


Poso totes les meves esperances en aquest blog que he obert (això ho descarrego integrament en mi i la meva persona. Ja que ningu sap de l'existencia d'aquest blog)... Però crec que tinc un tros guanyat... ja que en tinc conciencia que em passa alguna cosa i que haig de posar ordre...


Les paraules que m'envolten aquesta setmana pasada son... FUSTRACIó... i desde divendres... (ja ho sabia, però desde divendres prenc conciencia)... CONFIANÇA.


T'estimo Joel